(títol original: Pista nera, 2013, trad. Anna Casassas)
«Un poeta alemany deia que el passat és un mort sense cadàver.
»No és veritat.
»El passat és un mort el cadàver del qual no para mai de venir a veure't. De dia i de nit. I fins i tot te n'alegres. Perquè el dia que el passat ja no es presenti més a casa teva, voldrà dir que en formes part. Que t'has tornat passat.
»Potser hauria de cardar més» [pàgs. 103-104].
«Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, ha estat "desterrat" a Aosta, als Alps italians. Per a un romà sofisticat i amant de la bona vida, no és la millor notícia. El fred, les botes de muntanya i el provincianisme dels autòctons exacerben la tendència natural de Rocco a les males puces, així que, vist el panorama, ja només li faltava un cas difícil per resoldre. L'ocasió es presenta en la forma d'un cadàver aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona. És un repte important per a Schiavone, que ni té gaires proves on agafar-se ni coneix la gent de l'indret i els costums locals» [part del text de la contraportada].
