dijous, 7 de maig del 2020

Hamelín / Últimas palabras de Copito de Nieve

Juan Mayorga
Hamelín
Últimas palabras de Copito de Nieve
Dues peces independents a Teatro 1989-2014.
Segovia: La uÑa RoTa, 2015
(1a ed., Ñaque, 2005 i 2004, respectivament)



Mayorga és molt, molt bo. I molt, molt savi.
Em vaig acostar a Hamelin, ja que recordava la seva fixació amb aquest conte tradicional, i m'intrigava veure què n'havia fet. 
Després, em va resultar inevitable acostar-me a algun altre text, encara que fos molt breu.

«El que aprende a morir, aprende a no servir» (p.382)

                        *               *             *

«Montero: No entendemos qué está pasando. 
Raquel: No intenten entenderlo enseguida. Obsérvenlo. Obsérvense» (p. 396)

«Necesitaría ser cien años más viejo para juzgar un asunto así» (p. 402)

«Necesitaría ser mil años más viejo para encontrar las palabras que mi hijo necesita oir» (p. 402)

«Yo busco la verdad. El origen del mal, eso es lo que yo busco» (p. 404)

«Acotador: "Proyecto". Está hablando de un niño de diez años. "Proyecto". La palabra debería retumbar en el teatro. Palabras: "Escuela Hogar", "Dirección General de Protección de la Infancia", "Derechos Humanos". Esta es una obra sobre el lenguaje. Sobre cómo se forma y cómo se deforma el lenguaje.» (p. 412)