Auster, Paul, Baumgartner
(títol original: Baumgartner, trad. Ernest Riera, 2024)
"Tecumseh va lluitar per la bona causa. I això és tot és tot el que et demanaré, fill meu acabat de néixer, en les primeres hores del teu llarg viatge per convertir-te en un home que pot pensar i actuar i prendre part en el món... només això, i res més: que lluitis per la bona causa" [pàg. 155].
"És clar que en tenia, d'elecció. Tothom té elecció, i la que va fer el seu pare no era necessàriament l'opció equivocada, tot i que el va deixar amargat la resta de la seva vida, però si hagués près l'opció contrària i hagués fugit per esdevenir un professor d'història o un advocat o un cercabregues eixelebrat, segurament s'hauria torturat tota la resta de la seva vida pel pecat imperdonable d'ahver deixat la seva família a l'estacada en el moment de necessitat més gran, cosa que indicaria que no hi havia una elecció encertada o una d'equivocada, tan sols dues eleccions encertades que al final haurien acabat malament totes dues" [pàg. 161].
"... cosa que per en Baumgartner tan sols demostrava, per trilionèssima vegada en la història de la humanitat, que tots depenem els uns dels altres i que cap persona, ni tan sols la més aïllada entre nosaltres pot sobreviure sense l'ajuda dels altres. Com en el cas d'en Robinson Crusoe, que hauria mort si en Divendres no hagués aparegut per rescatar-lo" [pàg. 178].
"¿Un esdeveniment ha de ser cert per tal de ser acceptat com a cert, o la fe en la veritat d'un esdeveniment ja el converteix en vertader, encara que la cosa que suposadament va passar, de fet, no va passar? ¿I si, malgrat els teus intents per descobrir si l'esdeveniment va tenir lloc o no, arribes a un impàs d'incertesa i no pots estar segur de si la història que algú et va explicar a la terrassa d'un cafè a la ciutat d'Ivano-Frankivsk, a l'oest d'Ucraïna, derivava d'un poc conegut però verificable esdeveniment històric o era una llegenda o una fanfarroneria o un rumor sense fonament que havia passat d'un pare a un fill? I encara més important: si la història resulta que és tan astoradora i tan poderosa que se't bada la boca i tens la impressió que ha canviat o augmentat o aprofindit la teva comprensió del món, importa gaire si la història és certa o no?" [pàgs. 190-191].
