MURAKAMI, HARUKI,
Escolta la cançó del vent. Pinball 1973;
Barcelona, Empúries, 2015
[Títol original: Kaze no uta kike (1979)/ 1973 Nen no pinbõru (1980)]
El naixement de les novel·les de la taula de la cuina. Introducció a dues
novel·les curtes
«La majoria de la gent –em refereixo a la majoria de les persones que
formen part de la societat japonesa- estudia una carrera, després troba una
feina i finalment, al cap d’un quant temps, es casa. [...] En realitat, però,
primer de tot em vaig casar, després vaig començar a treballar i finalment
(d’alguna manera) vaig acabar la carrera. És a dir, que ho vaig fer tot seguint
l’ordre invers del que és habitual». (pàg. 9)
«A la segona part de la primera entrada, Hilton va picar el primer
llançament de Sotokoba cap a l’esquerra del mig camp i va cobrir dues bases.
L’agradable soroll del bat impactant amb la pilota va ressonar per tot
l’estadi. Al meu voltant es van sentir uns quants aplaudiments. I, en aquell
precís instant, sense que hi hagués cap motiu ni cap fonament, vaig pensar: “Ja
ho tinc, potser puc escriure una novel·la”». (pàg. 13).
Escolta la cançó del vent
«Trobar sentit a la vida és molt més fàcil que no pas viure-la». (pàg. 29)
«Per crear art de debò és imprescindible l’esclavatge. A l’antiga Grècia,
els esclaus conreaven els camps, cuinaven i remaven a les galeres, i ,
mentrestant, els ciutadans podien dedicar-se a escriure poesia o a resoldre
problemes matemàtics sota el sol de la Mediterrània. L’art és això». (pàg. 30)
«- No em pensava que faria
tanta calor –va dir- . Sembla l’infern.
-
A
l’infern hi fa més calor.
-
Ho
dius com si hi haguessis estat.
-
M’ho
va explicar algú. Es veu que ho van escalfant i, quan estàs a punt de parar
boig, et posen en un lloc més fresc. Llavors, quan et refàs una mica, et tornen
allà on eres.
-
O
sigui que és com una sauna.
-
Més o
menys. Però n’hi ha que es tornen bojos i ja no tornen al lloc.
-
I què
els passa?
-
Els
envien al cel, on els obliguen a pintar les parets. Les parets del cel han d’estar
sempre ben blanques. No pot haver-hi una taca. Donaria mala imatge. I, de tant
pintar cada dia, els queda el sistema respiratori destrossat». (pàg. 82).
«Va haver-hi una època en què tothom volia ser cool.
Poc abans d’acabar l’institut, vaig decidir que
només diria la meitat del que pensava. No recordo per què ho vaig fer, però
durant uns quants anys vaig posar en pràctica aquella idea. Fins que un dia
vaig descobrir que m’havia convertit en una persona incapaç de dir més de la
meitat de les coses que pensava.
No sé quina relació té això amb ser cool. Però si una d’aquelles neveres
velles que cal descongelar uns quants cops l’any és cool, llavors jo també ho era». (pàg. 100)
«Seguint la voluntat expressada al seu testament,
a la seva làpida hi ha aquesta citació de Nietzsche: “Com es pot comprendre a
la llum del dia la profunditat de la foscor?”» (pàg. 131)
Pinball 1973
«Tenia una afició malaltissa a escoltar històries
de llocs que no coneixia.
Durant una època, ja fa ben bé deu anys, anava
voltant per pescar persones que m’expliquessin coses del lloc on havien nascut
i on s’havien fet grans». (pàg. 139)
«Setembre de 1973, aquí és quan comença aquesta
història. Això és l’entrada. Tant de bo hi hagi una sortida. Si no n’hi ha,
escriure no tindrà cap sentit». (pàg. 156).
«Tots teníem una pila de problemes. Ens queien del
cel com la pluja, i nosaltres fèiem tot el que podíem per arreplegar-los i
omplir-nos-en les butxaques. Encara ara no entenc per què ho fèiem. Potser ens
pensàvem que eren una altra cosa». (pàg. 184-185)
«Sempre acabava els
encàrrecs dins el termini previst, i els feia de la manera més honesta
possible. Segur que a Auschwitz m’haurien valorat molt». (pàg. 221).
«Des de la Segona
Guerra Mundial fins a la Guerra de Corea es van dedicar bàsicament a la
fabricació de mecanismes per a les bodegues dels bombarders, però quan la
Guerra de Corea es va aturar van aprofitar l’ocasió per introduir-se en un
altre camp: el de les màquines de pinball, de bingo, les escurabutxaques, els
jukebox, les màquines de crispetes... és a dir, el que es coneix com indústria
de pau. La primera màquina de pinball que van fabricar data de l’any 1952».
(pàg. 240).
