Maus. Relat d'un supervivent

Spiegelman, Art, Maus. Relat d'un supervivent
Palma de Mallorca, Inrevés, 2011
(Títol original Maus. A Survivor's Tale, 2003)

«-Amics? Els teus amics?. Si els tanques tots junts dins d'una habitació sense menjar durant una setmana, llavors sabràs què és això dels amics!» (pàg. 6).

«- Només pensava en el meu llibre... És tan pretensiós per part meva... Vull dir que si no puc trobar-li cap sentit a la meva relació amb el meu pare... com n'hi trobaré a Ausschwitz?... A l'Holocaust?.
»- Quan era petit em demanava a quin dels meus pares deixaria que els nazis s'emportessin als forns si pogués salvar-ne només un dels dos... Solia salvar la meva mare, creus que això és normal?» (pàg. 174).  

«Ufff. Trobo que no estic preparat per reconstruir una realitat que era pitjor que els meus somnis més foscos. I mirant de fer-ho a través d'un còmic! Em sembla  que he apuntat massa alt. Potser hauré d'oblidar-me de tot això» (pàg. 176)

Matar al padre

Nothomb, Amélie, Matar al padre
Barcelona, Anagrama, 2013
(Títol original Tuer le père, 2011)

«- El objetivo de la magia es lograr que otro llegue a dudar de la realidad.

»Joe asintió.

»- Así pues -continuó Norman-, la magia es para los demás, no para uno mismo.» (pàg. 27).

«Los sabios afirman que nada tiene sentido. Los enamorados poseen una sabiduría más profunda que la de los sabios. El que ama no duda ni por un instante del sentido de las cosas» (pàg. 31)

«Me adora igual que un chaval de quince años adora a su padre. O sea, siente deseos de matarme» (pàgs. 35-36).

«Podía apreciarse en su forma hierática de estar, el uno junto al otro, como un rey y una reina de la época micénica, sin intercambiar más que su belleza y su majestuosidad. La fascinación que emanaba de la yuxtaposición de aquellos dos seres soberbios les confería la categoría de tótems» (pàg. 46).

«El espíritu carece de peso y de cifras, es innombrable. Hacer malabarismos disfraza la materia de espíritu y le confiere a ésta las propiedades de aquél» (pàg. 76).

«Es el combate sin vencedor entre Dionisio y Apolo, la contínua alternancia del peligro y del dominio, de la locura y la inteligencia, del deseo y de la plenitud» (pàg. 78)

«Nadie vive la totalidad de su cuerpo como los grandes bailarines» (pàg. 81).