(Trad. Albert Torrescasana)
Barcelona, Empúries Anagrama, 2013
(Títol Original: Sweet Tooth, 2012)
«Em dic Seren Frome (que rima amb plume) i fa gairebé quaranta anys el servei secret britànic em va encarregar una missió. No en vaig tornar il·lesa. Al cap d'un any i mig ja m'havien acomiadat i, de passada, havia quedat en ridícul i havia ensorrat el meu amant, tot i que ell també va contribuir a la seva ruïna». (pàg. 11).
«Però el que jo no havia copsat de la meva mare era que, enterrada sota aquella aparença convencional, creixia la llavor menuda i tenaç d'una feminista. Estic convençuda que la paraula no va sortir mai dels seus llavis, però el fet era el mateix. La seva seguretat m'espantava. Va dir que la meva obligació com a dona era anar a Cambridge a estudiar matemàtiques. Com a dona?» (pàg. 13).
«Em vaig posar còmoda a la butaca, vaig inclinar el llum de lectura nou i vaig agafar el punt de la sort. Tenia un llapis a la mà, com si em preparés per a una classe. El somni s'havia fet realitat: estudiava literatura, i no matemàtiques. M'havia deslliurat de les ambicions maternes». (pàg. 110).
«Tot allò m'hauria d'haver emocionat més del que ho va fer; la vida quotidiana m'hauria d'haver semblat més apassionant. La civilització estava amenaçada per una guerra nuclear i jo m'amoïnava per un desconegut que m'havia acariciat el palmell amb el dit gros. Solipsisme colossal» (pàg. 173).
«En aquell moment, una mica beguda, vaig pensar que no havia vist mai cap home tan atractiu. Fins i tot li vaig perdonar la camisa de pirata feta a mida. L'amor no creix a un ritme constant, sinó que avança a força de rampells, de llampecs i salts esbojarrats, i ara era un d'aquells moments». (pàg. 213).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada