(títol original Una lama di luce, 2012, trad. Pau Vidal)
«-La caixa de morts és ocupada o no?
»- Menstre, l'al·ludida caixa mortal es presenta amb la tapa tapada i per tant en conseqüència el contingut de l'esmentada mateixa resulta invisible.
»- I no l'has destapada?
»- No, i ara, atès que no he rebut ordenació al respecte quant pel que fa al destapament. Si em doneu l'ordre d'obrir-la jo l'obro. Però igualment serà inútil» [pàg. 9]
«Per un instant, mentre ho observava, un esclat de llum encegadora procedent del paller el va ferir de ple als ulls. A pesar de les ulleres, els va tancar instintivament i quan els va tornar a obrir la llum ja no hi era. Es va haver de treure les ulleres i eixugar-se els ulls, que li ploraven. Segurament havia estat un tros de vidre que havia reflectit un raig de sol» [pàg. 107]
«Se li acudí de fer un joc. Aclucar els ulls i endevinar què li havia preparat l'Adelina només ensumant. La nevera feia olor de buit. El forn, en canvi, només d'obrir-lo li va omplir els narius d'una olor doble i extasiant. No va trigar gaire a distingir-les: tagiatelle amb ragú i albergínies a la parmesana. Es pot demanar res més a la vida?» [pàg. 229]
»- Menstre, l'al·ludida caixa mortal es presenta amb la tapa tapada i per tant en conseqüència el contingut de l'esmentada mateixa resulta invisible.
»- I no l'has destapada?
»- No, i ara, atès que no he rebut ordenació al respecte quant pel que fa al destapament. Si em doneu l'ordre d'obrir-la jo l'obro. Però igualment serà inútil» [pàg. 9]
«Per un instant, mentre ho observava, un esclat de llum encegadora procedent del paller el va ferir de ple als ulls. A pesar de les ulleres, els va tancar instintivament i quan els va tornar a obrir la llum ja no hi era. Es va haver de treure les ulleres i eixugar-se els ulls, que li ploraven. Segurament havia estat un tros de vidre que havia reflectit un raig de sol» [pàg. 107]
«Se li acudí de fer un joc. Aclucar els ulls i endevinar què li havia preparat l'Adelina només ensumant. La nevera feia olor de buit. El forn, en canvi, només d'obrir-lo li va omplir els narius d'una olor doble i extasiant. No va trigar gaire a distingir-les: tagiatelle amb ragú i albergínies a la parmesana. Es pot demanar res més a la vida?» [pàg. 229]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada