Baltasar, Eva, Ocàs i fascinació
[Barcelona, 2024]
"Vaig descobrir que el desig de matar no tenia res a veure amb el d'estimar. S'estima sense voler. Es mata a consciència. El mal no és una força, és un concepte. Designa el rebuig i les seves conseqüències quan són inadmissibles. És per això que es pot parlar del mal però no se'l pot comprendre" [pàgs. 17-18].
"Vaig concloure que ningú veia el món real perquè el món no es mira, s'inventa. L'inventem amb les poques eines que portem a dins" [pàgs. 26-27].
"Surto de la botiga perplexa. Un vell pot semblar un indigent només perquè li falten dents i porta dues trenes. Als set anys jo anava igual i semblava una nena. Ara tinc estudis i una feina i estic a punt de dormir al carrer. Dormir al carrer" [pàg. 33].
"El sol m'arriba a la cara com si sortís d'un aspersor situat molt més enllà de les fulles tendres dels arbres. La seva llum em refresca, de la mateixa manera que avui la pluja podria cremar-me. Si no tingués cervell, seria un matí ben agrdable" [pàg. 35].
"Contràriament al que es diu, em fa l'efecte que l'esperança no és en les creences, sinó que neix amb les decisions. Se sol representar com una llum, una flameta. Romanços! L'esperança són metres quilómetres de camí que t'apareixen al davant quan tot el que tenies era un abisme. L'esperança es pot tocar, es pot trepitjar, és terra ferma!" [pàg. 38].
Valoració: la primera part, excel·lent. La segona encara l'estic paint...
