Llibre 2: Una metàfora canviant
(títol original: Kishidancho Goroshi, 2017, trad. Albert Nolla)
《-Si pogués, m'agradaria ficar-me dins de vostè -va dir la Marie- . M'agradaria ser dins seu mentre pinta el meu retrat, per veure'm amb els seus ulls. Així potser em podria entendre millor a mi mateixa. I vostè potser també m'entendria millor.
》- Això estaria molt bé -vaig dir.
》-Ho pensa de debò?
》-És clar que ho penso de debò.
》-Però, segons com, fa por.
》-Entendre's millor un mateix?
》La Marie va assentir.
》-Per entendre't millor, has d'estirar alguna altra cosa d'algun lloc.
》-Vols dir que si no hi intervé un tercer element no et pots conèixer exactament?
》[...]
》-Si aconsegueixo pintar-te com cal, pot ser que et vegis amb els ulls amb què t'he vist jo -vaig dir-. Si me'n surto, és clar.
》-Per això necessitem la pintura.
》-Sí, per això necessitem la pintura. I la literatura, i la música》[pàgs. 89-90].
《[...] és pràcticament impossible que algú pensi que vol deixar de pensar en alguna cosa i deixi de pensar-la. Pensar que vols deixar de pensar alguna cosa també és un pensament, i mentre tinguis aquest pensament estaràs pensant aquella cosa. Per deixar de pensar alguna cosa has de deixar de pensar que la vols deixar de pensar.
》-És a dir, mentre no es produeixi una amnèsia pel motiu que sigui, o mentre no hi perdem l'interès completament, els humans no ens podem escapar de les idees.
》-Els dofins sí que ho poden fer -va dir el comanador.
》- Els dofins?
》- Els dofins poden posar a dormir la part dreta o l'esquerra del cervell per separat. No ho sabíeu?》 [pàg. 98].
《Però, en aquest món hi ha coses que són absolutament correctes i coses que no ho són gens? En el món en què vivim es pot dir que hi ha un setanta per cent de probabilitats que plogui i un trenta que no plogui. La veritat deu ser una cosa semblant. Una cosa pot ser un setanta per cent certa i un trenta falsa. En aquest sentit, els corbs ho tenen més fàcil. Per als corbs, o plou o no plou. No pensen mai en percentatges》 [pàg. 346].
《Cadascun de nosaltres viu amb algun secret que no pot revelar》 [pàg. 415]
》-És a dir, mentre no es produeixi una amnèsia pel motiu que sigui, o mentre no hi perdem l'interès completament, els humans no ens podem escapar de les idees.
》-Els dofins sí que ho poden fer -va dir el comanador.
》- Els dofins?
》- Els dofins poden posar a dormir la part dreta o l'esquerra del cervell per separat. No ho sabíeu?》 [pàg. 98].
《Però, en aquest món hi ha coses que són absolutament correctes i coses que no ho són gens? En el món en què vivim es pot dir que hi ha un setanta per cent de probabilitats que plogui i un trenta que no plogui. La veritat deu ser una cosa semblant. Una cosa pot ser un setanta per cent certa i un trenta falsa. En aquest sentit, els corbs ho tenen més fàcil. Per als corbs, o plou o no plou. No pensen mai en percentatges》 [pàg. 346].
《Cadascun de nosaltres viu amb algun secret que no pot revelar》 [pàg. 415]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada