O'Farrell, Maggie, Hamnet
(títol original Hamnet, trad. Marc Rubió, 2020)
"Qualsevol, pensa l'Eliza, que descrigui el morir com un "adormir-se" o com una cosa "plàcida" és que no ha presenciat mai aquest moment. La mort és violenta, la mort és una lluita. El cos s'aferra a la vida, com l'heura a una paret, i no es deixa anar fàcilment, no es rendeix sense plantar cara" (pàg. 245).
"L'Agnes veu que la seva madrastra es llepa els llavis, com si tastés un menjar exquisit o els tingués impregnats d'una cosa dolça. Torna a pensar en el que li va dir al Bartholomew, fa anys, a la plaça del mercat: que a la Joan li agrada estar acompanyada en la seva insatisfacció perpètua. ¿Com es proposa enfonsar l'Agnes ara? ¿Quina informació té que pugui empunyar, com si fos una espasa, i brandar en aquesta habitació, en aquesta casa on habiten l'Agnes i les seves filles, on intenten viure tan bé com poden en presència d'unes absències enormes i pertorbadores?" (pàg. 330).

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada