(títol original: Nutshell, 2016, trad. Jordi Martín Lloret)
«La mare que encara he de conèixer, que només conec per dins. Però no en tinc prou, amb això! Tinc ganes de veure-la per fora. Les superfícies ho són tot» [pàg. 18]
«Quan l'amor es mor i un matrimoni queda convertit en ruïnes, la primera víctima és la memòria honesta, el record imparcial de la veritat. Massa inadequat, massa incriminatori per al present. És l'espectre de la felicitat passada en el banquet del fracàs i la desolació» [pàg. 80]
«El mort no estima ningú, res. Tan aviat com surti d'aquí i pugui voltar al meu aire potser provo d'escriure una monografia. El món demana a crits empiristes joves» [pàg. 112]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada