O'Farrell, Maggie, La distància que ens separa
(títol original: The distance between us, 2004, trad. A. Gombau i Arnau)
[...] Era conscient que hi havia alguna cosa en ella que no anava a l'hora: l'aspecte que tenia, o, potser, el color fosc de la pell, la manera com parlava o es comportava o les coses que deia. No podia concretar exactament què era. Però quan els professors i els amics dels pares li preguntaven, amb curiositat, amb altivesa: "Què ets?", ella sabia la resposta que esperaven: "Escocesa d'orígens italians", deia obedientment." [pàg. 75].
"L'Evie només li va fer una pregunta:
- ¿És perquè t'han trencat el cap, que et tenim aquí, reina, o perquè t'han trencat el cor?
- No ho sé -va contestar la Stella-. El cor, potser.
- Això és bo -va dir l'Evie passant-se una llima per l'ungla mentre la dona de la pantalla corria per una andana-. Els cors són més fàcils de curar que els caps" [pàg. 304].

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada