El Passatge

 Roca, Maria Carme, El passatge

(febrer del 2025)

"I vam tornar cap a casa, amb el cap ben alt, amb la barbeta alçada, com m'havia recomanat en Josep Maria. 

Vaig aprendre que la felicitat consistia en assaborir les petites victòries que ens oferien els dies; que calia padalejar-les com si mai més s'haguessin d'esdevenir" [pàg. 65].

"Jo tenia quaranta anys ben llargs, ja era lluny de ser una noia, si bé podia passar per més jove. La Llúcia, la guaridora, deia que les persones bones es veien joves més temps, que no els desapareixien mai del tot els trets d'infant, perquè conserven la innocència. I amb el temps també vaig tenir una gran capacitat per adaptar-me a l'ambient que fos; que tant podia anar amb un parrac com amb un vestit de mussolina brodada. I el posat..." [pàg. 218].

Valoració: bonica per conèixer una mica la història de Barcelona de finals del XIX- principis del XX. 3/5.