Barcelona, Edicions del Periscopi, 2014
(Títol original: Anima, 2012)
«El ratpenat més corrent pot emetre més de cent crits per segon. Cada crit li torna en forma d'eco i tots aquests ecos es van sumant per formar una ecografia general de l'espai que li permet situar-se i localitzar en la foscor qualsevol presa i qualsevol predador. [...] Després de cada crit hi ha d'haver un silenci perquè se'n senti l'eco. Qui no para de cridar el seu dolor no en podrà veure mai la cara, igual que si s'obstina en silenciar-lo. És la lliçó dels ratpenats». (Pàgs. 210-211).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada